A LES 18:00H FINS A LES 20:00H
Gràcies Joan !!! Un pregó molt divertit i amable.
Pregó Festa del Barri Puig-Teuleria 2013
Regidor de Cultura, Àlex Garrido; Maria Rosa Vilaró presidenta de l'Associació de veïns del barri Puig-Teuleria; membres de la junta, gent del barri i tota la gent que heu vingut fins aquí, molt bon vespre
En primer lloc agrair a la presidenta i als membres de la junta que hagin pensat en mi per fer el pregó i fer-vos patent la meva admiració a tota la gent que amb la seva empenta i dedicació fa possible que la festa del nostre barri, cada any sigui una realitat i més ara amb els moments difícils que estem vivint.
Estic acostumat a pujar a dalt d’un escenari però sempre amb una guitarra i cantant cançons i normalment estic molt tranquil, en canvi això de parlar davant del públic em posa molt nerviós.
El lloc on som ara és un dels espais privigiliats de Manlleu, tenim un passeig, un parc infantil, aquesta magnífica zona verda i per tant hem de procurar entre tots conservar-la tant com puguem, malgrat la quota de incivisme que patim per par d’una minoría…… A mes a mes, els dies que plou fort, els nostres garatges es converteixen en unes esplèndides piscines cobertes
Us vull explicar la meva vinculació a la paraula Puig : Vaig néixer a Sant Hipòlit al carrer del Puig; la meva esposa, la Rosa va néixer a la masia anomenada Puig de Fàbregues a Viladrau; ara fa 13 anys que vivim aquí al Passeig del Puig, al barri del Puig; el meu germà que també va néixer al carrer del Puig de Sant Hipòlit, ara viu a les Masies de Voltregà al carrer Puig i Cadafalch; quan era petit em vaig trencar un braç anant a pescar al riu Ter en un lloc anomenat Puig Guardial i durant molts anys hem anat de vacances a la Vall d’Aran a un alotjament rural anomenat casa Puig.
Festes com aquesta que ara encetem serveixen (a part de gaudir dels actes ) de fomentar la convivència i la relació de la gent que formem part d’aquesta comunitat. Una relació que l'evolució natural de les maneres de viure, fan que cada vegada sigui mes minsa
Els que ja som una mica grans recordem que anys enrera la vida i la relació entre la gent en tots els carrers i barris era, si més no, molt diferent de la que tenim ara, recordo que quan era infant, el carrer era també una part de casa nostra, quan no teníem escola érem sempre al carrer, ens passàvem hores i hores fora de casa moltes vegades sense que els pares sapiguessin on érem; el carrer, el barri, era el nostre espai de joc, de córrer, de viure , de fer malifetes.
Recordo els vespres d’estiu tota la gent treien al carrer les cadires de casa, prenent la fresca i fent-la petar fins altes hores de la nit o fins que algú que s’havia de llevar a les quatre del matí, per anar a treballar a la fàbrica, treia el cap per la finestra de casa seva i fotia quatre roncs a la gent perquè callés i fins i tot alguna vegada baixava alguna galleda d’aigua.
Recordo que no tancàvem la porta amb clau i quan venia a casa algun veí obria la porta i entrava cap a dintre sense trucar.
Recordo que si tenies un mal tràngol et podies refiar de tot-hom perquè t’ajudés i es mobilitzava tot el veïnat.
Recordo que la gent s’implicava molt en les associacions culturals recreatives i esportives encara que també s’ha de dir que la gent que és movia en aquestes associacions eren majoritàriament o únicament homes, les dones quedaven relegades a treballar a la fàbrica, fer totes les feines de casa i la seva participació en grups o associacions quedava reduïda a l’àmbit doméstic o religiós.
Com he dit avanç, les coses han canviat molt, és completament normal, però això no treu que la gent de la meva generació, enyorem alguns aspectes de la relació que hi havia entre la gent del carrer o del barri; cada vegada som més tancats, potser perquè d’un temps ençà la maleïda crisi, fruit de la manca d’ètica i d’escrúpols de molta gent ens ha portat a viure amb una angoixa constant i a sentir-nos robats i estafats.
Però bé, deixem les tristeses en un racó, que avui comencem uns dies de festa i convivència i el que hem de fer és gaudir al màxim dels actes programats i aprofitar aquests dies per incrementar les nostres relacions per tal que ens coneguem més i millor.
Gracies de nou a tota la gent que col•labora per fer possible aquesta festa i tan sols hem queda dir : Visca la festa del barri Puig – Teuleria, Visca Manlleu i Visca Catalunya
Regidor de Cultura, Àlex Garrido; Maria Rosa Vilaró presidenta de l'Associació de veïns del barri Puig-Teuleria; membres de la junta, gent del barri i tota la gent que heu vingut fins aquí, molt bon vespre
En primer lloc agrair a la presidenta i als membres de la junta que hagin pensat en mi per fer el pregó i fer-vos patent la meva admiració a tota la gent que amb la seva empenta i dedicació fa possible que la festa del nostre barri, cada any sigui una realitat i més ara amb els moments difícils que estem vivint.
Estic acostumat a pujar a dalt d’un escenari però sempre amb una guitarra i cantant cançons i normalment estic molt tranquil, en canvi això de parlar davant del públic em posa molt nerviós.
El lloc on som ara és un dels espais privigiliats de Manlleu, tenim un passeig, un parc infantil, aquesta magnífica zona verda i per tant hem de procurar entre tots conservar-la tant com puguem, malgrat la quota de incivisme que patim per par d’una minoría…… A mes a mes, els dies que plou fort, els nostres garatges es converteixen en unes esplèndides piscines cobertes
Us vull explicar la meva vinculació a la paraula Puig : Vaig néixer a Sant Hipòlit al carrer del Puig; la meva esposa, la Rosa va néixer a la masia anomenada Puig de Fàbregues a Viladrau; ara fa 13 anys que vivim aquí al Passeig del Puig, al barri del Puig; el meu germà que també va néixer al carrer del Puig de Sant Hipòlit, ara viu a les Masies de Voltregà al carrer Puig i Cadafalch; quan era petit em vaig trencar un braç anant a pescar al riu Ter en un lloc anomenat Puig Guardial i durant molts anys hem anat de vacances a la Vall d’Aran a un alotjament rural anomenat casa Puig.
Festes com aquesta que ara encetem serveixen (a part de gaudir dels actes ) de fomentar la convivència i la relació de la gent que formem part d’aquesta comunitat. Una relació que l'evolució natural de les maneres de viure, fan que cada vegada sigui mes minsa
Els que ja som una mica grans recordem que anys enrera la vida i la relació entre la gent en tots els carrers i barris era, si més no, molt diferent de la que tenim ara, recordo que quan era infant, el carrer era també una part de casa nostra, quan no teníem escola érem sempre al carrer, ens passàvem hores i hores fora de casa moltes vegades sense que els pares sapiguessin on érem; el carrer, el barri, era el nostre espai de joc, de córrer, de viure , de fer malifetes.
Recordo els vespres d’estiu tota la gent treien al carrer les cadires de casa, prenent la fresca i fent-la petar fins altes hores de la nit o fins que algú que s’havia de llevar a les quatre del matí, per anar a treballar a la fàbrica, treia el cap per la finestra de casa seva i fotia quatre roncs a la gent perquè callés i fins i tot alguna vegada baixava alguna galleda d’aigua.
Recordo que no tancàvem la porta amb clau i quan venia a casa algun veí obria la porta i entrava cap a dintre sense trucar.
Recordo que si tenies un mal tràngol et podies refiar de tot-hom perquè t’ajudés i es mobilitzava tot el veïnat.
Recordo que la gent s’implicava molt en les associacions culturals recreatives i esportives encara que també s’ha de dir que la gent que és movia en aquestes associacions eren majoritàriament o únicament homes, les dones quedaven relegades a treballar a la fàbrica, fer totes les feines de casa i la seva participació en grups o associacions quedava reduïda a l’àmbit doméstic o religiós.
Com he dit avanç, les coses han canviat molt, és completament normal, però això no treu que la gent de la meva generació, enyorem alguns aspectes de la relació que hi havia entre la gent del carrer o del barri; cada vegada som més tancats, potser perquè d’un temps ençà la maleïda crisi, fruit de la manca d’ètica i d’escrúpols de molta gent ens ha portat a viure amb una angoixa constant i a sentir-nos robats i estafats.
Però bé, deixem les tristeses en un racó, que avui comencem uns dies de festa i convivència i el que hem de fer és gaudir al màxim dels actes programats i aprofitar aquests dies per incrementar les nostres relacions per tal que ens coneguem més i millor.
Gracies de nou a tota la gent que col•labora per fer possible aquesta festa i tan sols hem queda dir : Visca la festa del barri Puig – Teuleria, Visca Manlleu i Visca Catalunya
Moltes Gràcies a tots.
Esperem que hagueu disfrutat de la festa d'enguany.
En aquest enllaç hi trobareu les fotos de la festa.
GRÀCIES PER PARTICIPAR
http://www.elter.net/galeria/album/5918967785242948001
Esperem que hagueu disfrutat de la festa d'enguany.
En aquest enllaç hi trobareu les fotos de la festa.
GRÀCIES PER PARTICIPAR
http://www.elter.net/galeria/album/5918967785242948001
Subscriure's a:
Missatges (Atom)